Notice: Array to string conversion in /var/www/html/plugins/Scripto/views/shared/index/transcribe.php on line 477
Array | View file
Aplec de correspondència rebuda d' Anton Roura, de 141 cartes compreses entre els anys 1899 a 1910
http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/6550
« Document anterior | Document següent » |
La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.
Transcripció de la pàgina actual
[membret] GRAN HOTEL DE ORIENTE DE CÁSTOR CALLEJO - PLAZA DE SAN FERNANDO, 8 [fi membret] Sevilla 20 de Octubre de 1903. (s'ha acabat la carta). Al correo ahont he tornat m'han donat la carta teva. ¡Valgam D.! ¡com un com tu respon! etc. Si anés á toros, que no ho faré no pensaria ab lo Escamillo de cromo sino en la pintura real de Curro, ara no'm recordo'l nom del torero de La Gaviota. Si, ja vaig estar á Cádiz, ciutat moderna y esplendidament construida pro vista desseguida. D'allá vaig fer una escapada á Tanger ahont hi ha bastants espanyols, molts mes jueus qu'es com si ho fossin (espanyols) pel parlar y encara mes mores de moltes menes y també mores, totes velles, y es que les joves estan tapades ó tancades. Los carrers pudents y les cases lletjes menos les fetes á l'europea. Lo café moro espés que's mastega y gens agradable y la música monótona pro havent-hi alguna cosa que no savia cullir; no es res de flamench. Tot pujades y baixades y gent del Sus y del Rif y soldats y moros de pau, y fins á l'Alcasaba vaig veurer en Mohamed Torres. Per lo demés en alarb de colom se'n diu jamam - dona, almara y estel nichmá. Per ara lo lloch que m'ha agradat mes es Granada. Terra y gent m'eran simpatichs. M'havia fet amichs dels guardians de l'Alhambra ab que feya tertulia y dels escolans de la Capilla Real á qui donava llissons. Los andalussos castissos no tenen per tals als de Granada, y aquestos segons he llegit en lo llibre d'Angel Ganivet també's tenen per especials y diferents. Fins l'Albaicin enderrocant-se y d'aspre pujada y mes pintoresch á la vista que flayrós me plauia molt. Llástima que'n no saver fins á cuant s'estirava ma llicencia, no'm deixaren passar-hi mes qu'una setmana. Pro l'impressió personal va esser l'Alhambra. Vaig anar-hi per ... compromis. Calia cumplir aquesta obligació y veurer lo tant rebregat casal.