m-M.1/3/19 19 Sr. D. Joan Maragall Benvolgut y admirat amich: M'ha omplert el cor de joya la seva amable lletra, sagell de nostre afecte, que servaré com un tresor entre les mes prehuades, ab cert orgull d'haberla merescuda. La vaig obrir la seva hermosa lletra ahir vespre de retorn de Barcelona ahont vaig anar per assistir al darrer concert Lassalle y assaborir especialment les "Impressións sinfòniques" d'en Juli Garreta , quin debut fou un triomf tant gran com jo 'm pensava y com li habia ja profetitzat varies vegades. Y li había prefetitzat, sense por d'errarme, perque a demés de sentir una part, encare que petita, de la molta música qu'ha fet (en silenci) l'he sentit à n'ell meteix y he sondat el seu remarcable temperament artìstich en les moltes converses qu'ha tingut ab mí (que hi parla, segons diu ell, de les seves "cabories" ab major responsabilitat que ab cap altre aquí) m'ha donat probes de tenir un criteri clar y profond sobre l'art y la vida en general qu'ell -de cultura en forma de preferencies y repulsións manifestades ab gestes ó mitjes paraules perfectament inteligibles pel bon entenedor. Dels seus llabis surten, no trossos de llibre, sino d'ánima. N'hi ha prou an lo dit pera que vosté comprengui lo que jo admiro à n'en Garreta, à n'aqueix artista que desde'l fons d'una rellotjería de poble (la ciutat de S. Feliu) assoleix ab ses propries ab la punta de la batuta del mestre Lavalle y's fa sentir y lo qu'es més escoltar relligiosament y aplaudir ab entusiasme per un auditori d'élite. Y tot aixó sens haber fet estudis especials de composició y sentit relativament molt poca música. Afegeix à lo dit que les "Impressións sinfóniques" sont per corda sola. Y si bè això evita'ls perills d'una orquestació més variada, en cambi fa també molt més difícil el sosteniment de l'interés de l'auditori Al arribar à Girona vegí al Sr. Dalmau qui 'm preguntà si habìa visitat à vostè. Vaig respondre ab sentiment que no, perque no n'habìa