Notice: Array to string conversion in /var/www/html/plugins/Scripto/views/shared/index/transcribe.php on line 477
Array | View file
Aplec de correspondència rebuda de Francesc Pujols, de 13 cartes compreses entre els anys 1903 a 1907
http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/6141
« Document anterior | Document següent » |
La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.
Transcripció de la pàgina actual
[plana dreta] [llapis: setembre 1905] Francesc Pujols a Joan Maragall. Moltas vegadas he llegit la seva carta que vessa amor y veritat. Las paraulas de V. son per mi un Kempis intim. El cor de V. que traspasa la carn que volta al els altres, ja deu haver sentit moltas vegadas que jo soc un anima bona necesitada de paraulas lluminosas. La seva carta en que m'envia com un balsam d'eternitat en mitj de totas las accidentalitats de la meva joventut, es una gran cosa per agrahir. En ella, me sembla imposible que V. s'escusi de donarme els consells qu'em dona. Jo espero de V., y tot lo qu'em
[plana esquerra] mateix. No estic bé, estic fora de mi. Pero en el estat d'enterminment res me fa mal, respiro en sanitat, m'olvido [sic] de tot y no penso ni en si he nascut ni en si hatj de morir. Es un estat que no's pot compendre sino cuan un si [sic] trova. En cambi l'estat del ambicios se presta á ser esplicat, contat y trompetejat. En el full del meu calenari, precisament, lleigexo: 1847- Muere el celebre dramaturgo y novelista Feder. Souliè. (No se qui es aquet) pero tot plegat, què? Escriguim, sempre que pugi [sic] convensut de qu'em farà un gran favor sempre. Encara que V. tingués mes fama que'l Dante jo no li tindria embeixa [sic], F. Pujols