Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Cartes rebudes per Joan Maragall"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Després de la data poseu dos punt, per exemple: Abril. Dia 1: Es reben les nómines per a firmar.
  3. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  4. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "... por culpa de las dichosas [facturas?]".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda de Francesc Pujols, de 13 cartes compreses entre els anys 1903 a 1907

http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/6142

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

vingui de V. benvingut es. Cap mes home al mon me fara sentir tan com V. Li parlo com ha de parlar l'amat a l'amada pera ferli sentir tota la vritat del meu cor. Jo se que V. va be. Se que V. segueix el cami de la vritat, y miranmel [sic] á V., sabent que V. existeix no'm fa por el perdrem. L'estraviarme no ha d'espantar la meva anima, perque portant ab mi la seva carta sentiré seguidament el crit del pastor. Aquell crit que mai confonen las ovellas. La joventut, y més que la joventut, la vanitat insaciable: me portan algunas vegadas lluny de la nostra santa puresa. Puc renegar de Deu, puc maleir [sic] el que m'haigi pasat al mon, pero no puc mai olvidarme de que el dò que m'ha dat, el dò de la poesia es una proba de infinita bondat. El Deu que dona al anima la facultat d'enternirse devant de las cosas, es la bondat mateixa. Es cert que hi ha en la nostra escencia uncrit qu'ens diu Has de ser el primer entre'ls homes, pero se veu ben clar que no es sino un estat fora del de la gracia. Cuan jo penso, cuan jo necesito ser el primer entre 'ls homes, pateixo, els peus no'm tocan a terra, las mans no palpan, tinc un torment a dintre de tot de mi.

Current Page Discussion [edit] [història]