apagan la necesitat de fer versos, cuan en mi aquesta necesitat, se'm manifesta, com moltas vegadas, d'una manera dolorosa y atormentadora. Els seus versos son el meu remei. En cambi [sic], els de V. m'esperonan y'm fan saltar sobre la cadia. Aquell comte l'Arnau ha sigut una blausada que m'ha sentit al anima. He viscut mol temps baix la seva impresio. Cuan V. el va publicar en el Pel y Ploma o en el Catalonia no recordo avont era, cuantas voltas y voltas en la meva soletat havia comensat versos y mes versos cantant disbauxas de la imaginació. Aquella figura cercant el mes enlla dirigida per V. sento en mi que devindrá la direccio del meu esperit. Voste, en las sevas poesias, cuan reposa sempre veu el mes enllà. En el tríptic del any en aquell cant surpen de voste d'avont he espremut la balada de las festas hi ha tingut la meva estada. // Que ni calen de vols d'angels / el els somnis dels pastors. // Aqui jo m'hi havia quedat horas y horas en ls nits del meu Desembre tan llargas. // Are, aquest istiu. / En la montanya miracle / una llegenda ha florit. // ha vingut la meva tortura. Una interna necesitat d'escriure'l Joan Gari se m'ha presentat. Figuris si havia de ser fonda que malgrat haverla V. dita tota la gran llegenda jo he escrit 45 planas cantat al estzart a Gari y a Riquilda ó a la Mare de Deu de Montserrat. Cuan en Pijoan ho llegeixi'm matarà. Comenso aixís: // Qui no us ha vist us desitja / Montanya de Montserrat / y qui us ha vist us emporta / per tota l'eternitat // La Salve qu'els monjos cantan / la cantan al vesprejar / tot l'horitzó s'illumina [sic] / qu'el sol se torna á aixecar // Camí de Santa Cecilia com te podria olvidar / qu'els rosinyols s'ens posaban / á sobre'ls dits de la ma.