Martorell vila famosa pel Noya y el Llobregat y també per las fonts frescas que hi rajan á mes rajar qu'en dic dels entorns qu'el voltan com un jardi conreuat y de las bonas cullitas pel segar y pel bermar [sic]. No dic del Pont del Diable perque tot lo mon ho sab qu'are dic d'una font fresca que gran miracle va obrar. Si n'hi havia tres malaltas res del mon les guarirá sino unas aiguas mol claras qu un pont las hi mostrará. Pasant pel pont deldiable una font vau ovirá prop del Llobregat cantaba com un aucell bosquetá de tan bon ratj [sic] que rajaba el riu responli'l cantar. Del mal qu'ellas tres patian veyan el sol entelat y de nits la lluna clara com un niu de fosquetat al dematí y al capvespre tot el cel ennuvolat cuan miraban á la terra no feyan sino plorar. Arrivan á la font clara se'n posan á reposar sota un arbre que hi havia ben florit y ben regat. La mes gran se'n aixecaba posa'l peu al mitx [sic] del ratj [sic] aixis qu'el peu hi posaba veu el cel aserenat. De tan seré com el veya tots els mals se li han curat. Las altres se li agenollan com si las 'gues [sic] de curar. Tot plegat esten els brasos las hi poso la ma al cap. Aixis qu'el cel se miraban un espill se'ls va tornar totas tres se contemplaban al mitx de la claretat d'aquesta font qu'ens curaba be'ns en hem de recordar que la Font de las Malaltas des 'avuy li ha de quedar. Martorell vila famosa pel Noya y'l Llobregat y també per las fonts frescas que hi rajan á tot rajar. // Are es quan vetj [sic] clara la impresio qu'em va fer el cim de Matagalls. Recordo una gran creu entre las boiras voltadas d'un remat [sic] de bous y vacas que pasturan en calma. Una vaca se va acostar á un bou. Van restar acaricianse fins que un altre bou si va acostar y's van barallar ab el primer. Però la baralla va ser calmada com la inmensitat qu'els voltaba y encara els deu voltar are. El front contra'l front. En la quietut del esfors si presentia el desarrollo d'una gran forsa. Varem vaixar [sic] a la font de Matagalls avont els pastors cremavan ginebra perfomant tot l'espay. Nomes ni havia que un á qui vatj preguntar si conexia á n'en Pijoan que s'estaba á la Figuera, y era de Barcelona. Va moure'l cap com agitanlo en la vuidor [sic] de lo desconegut. Y jo m'en vatj anar trist de no haver trovat en aquellas inmensitats a n'en Pijoan en la memoria d'un pastor. M'hauria sigut una companyia per aquellas soletats. Vam vaixar á San Segimon avont vareig veurer al pintor Pidelaserra. Feya el dia enterament nuvol y ell me va ensenyar els paisatjes mateixos qu'ens voltaban plens de sol en la emocio dels seus cuadros. Vatj tornar a Matagalls un altre dia que feya sol, tot bon punt arrivem a dalt ve un nuvol negre sobre de pobres de nosaltres y en un moment cim y cel tot va ser emboirat