[plana dreta] Francesc Pujols a D. Joan Maragall. Saluts. Fa aprop de vuuit dias que soc aquí á Martorell y reposanme posant el recort de la meva estada á el Montseny es cada volta mes agradable. Estic en que las terras llunyanas de la nostra desde alli ont se trovan mes hermosas es desde casa mateix recordanlo. [Il·legible] si paseixo [sic] sense sentir l'anyoransa, la presencia allunyada y continua del lloc avont'hem viscut sempre. // M'estimo tan el meu poble / que cap mes del mon m'agrada / només de veure'ls voltans / ja'm sembla que soc a casa. // M'ha pasat una cosa qu'en fa creurer en aquesta sugestio del lloc estimat. Cualsevol creuria qu'al tornar per exemple del Montseny, al escriurer, si es que un escriu, tindria necesitat de evocarse la visió que acaba de tenir, dons á mi m'ha pasat tot lo contrari; cuan era allí la sugestió de lo que he vist sempre des de menut se'm va imposar de tal manera qu'em semblava que á tot arreu sentimentalment mi havia de trobar mes bé qu'al Montseny, y al recordar, entre lo que recordaba, á las montanyas de Montserrat me vatj fer el proposit d'anarhi y á pensar el Joan Gari y pensa que hi pensará avuy li he acabat d'escriurer. Es aquesta una observacio sobre mi mateix de la que parlare mol en las memorias qu'em fatx [sic]. Ademes he escrit moltas mes cosas d'aqui entre ellas una llegenda que jo m'he inventat sobre l'origen del nom d'una font qu'en diuen de las malaltas. Aqui va per si té una estona:

[plana esquerra] La terra va pendre un tó tan pahoròs que semblava qu'el mon hagués de finar. Va esclatar una tormenta de trons y llamps qu'ens va deixar molta sort qu'anaban ab abric. Sempre recordaré el cim cubrinsa [sic] salvatjement d'aquella nuvolada. Es un cim avont el pare de la dona del hostaler que havia sigut pastor un any per la nit de S. Joan hi va encendre un foc que era de llenya portada durant quinze dias. Sen va parlar per tot arreu, me va dir explicanme el fet recordanlo à travers de 60 anys. Va durar tota la nit, á punta de dia encara flamejaba. Me va agradar mol coll pregon que sembla una bosc cortesà. Aquells fatgs [sic] que brotan pel peu de la roca, y qu'els bous retallan com un jardiner las euras dels voltants y aquella herva [sic] verda tambe retallada pels bous donan l'idea d'un jardi conreuat en aquella alsada frente á la montanya dels Pirineus. Allí avont deu ser V. contemplant el cel y la terra. Li desitjo que li provi forsa igual qu'el viatje que te projectat. Jo penso molt sovint en V. y en las sevas visions y la necesitat de parlar ab V. ha fet que jo escribís aquestas ratllas. Desde la Torre de las Horas que avont m'estic continuaré miranmel y fent que dirigeixi la meva ánima un amic com V. a qui antes de coneixel ja'm dirigia. Francesc Pujol, Martorell 11 d'Agost de 1903