I d'ell ens en varem emportar la soletat hermosa deixantli una senyora malalta qu'es paseixa [sic] sola pels camins y á un capellá jove tambe malalt qu'em va referir un cas d'un poble del seu bisbat. Diu que en una iglesia tenian un Sant Cristo que per estrafet el Bisbe'l volia treure y cambiarlo pero vetaqui que'l Senyor Rector va cridar el campaner y aquet va dir: No'm el toqui Senyor Bisbe qu'es un dimoni per las pedregadas aquet San [sic] Cristo. Vetaqui la impresio del Sr. Marsal. L'ermita vetlla frestegament la sagrada soletat de las montanyas. Nosaltres vam marxar camins enlla entre las boires ab el recort clarissim de dos versos dels goitgs [sic] del sant: // [Tras] de tantas maravellas / Deu vos revelá la mort. // Demà anirem a la Creu de Matagalls y divendres al gorg negre de Viladrau. Cuan retornem de les llargas distancias que V. recorrerau ja'ls hi explicaré tot l’amor que he posat a n'aquestas montanyas. Digui a n'en Pijoan que penso molt ab ell sobretot en aquells llocs qu'ell ha trepitjat que deuen ser tots els que jo trepitjo. Diguili que li he fet uns versos: // La font que jo se no la trovariau / És al mitx [sic] del bosc al peu d’una alsina / Si hi paseu aprop ella us cridaria / Si no'm ves cridat jo no la sabria. / Anaba [sic] pel món de nit y de dia / allí ont'naba [sic] jo ben poc ho sabia / Ella m’en va dir ella me’n diria / L’anar món enllá no't darà alegria / si't quedes aquí jo sóc l’aigua viva. // Diguili que potser encara el veuré si es que no marxa fins el dia tres. Si li és posible diguili que a la tarda seré al Ateneu ab l’Hurtado y en Vendrell perquè jo no marxaré a Martorell fins el dia 5 d’Agost. Disapte anirem a pasa 'l dia a Vic. Aquí a Viladrau hi ha l’alcalde de tal ciutat y m’ha donat una tarjeta de recomanació pera visitar el Museu que desde que va ser robat no es public. Mes endavant, cap alli a ultims d’Agost aniré a San Llorens del [sic] Munt a pasar tres ó quatre dies ab un company meu y mes endevant á Montserrat avont [sic] fa mols anys que no hi he estat i tinc desitj de reveure mes a mes quan és una montanya que mentres soc á Martorell cada dia cuan me llevo la vetj [sic]. M’estaré al meu poble (que així'l anomeno) fins als vols de Tots Sants y continuaré escribin la meva estimada prosa de les memòries. He visitat casi bé totes las fonts d’aquets voltants y m’han agradat molt. El poble és el que no m’ha impresionat gens. Li torno a dir que li desitjo una bona estada allí ont vaixi [sic] i que les aiguas de Cauterets li provin forsa y pugui reveurer aquells cims que V. tantas vegadas a fet reviure en las planas dels seus llibres y en les imaginacions asedegadas de naturalesa que esperan que V. obri la boca pera viurels. Y a n'en Pijoan, al bon amic Pijoan, que tan s’ha recordat de mi y a qui estimo com mai li sabré demostrar, diguili que sigui ditxós per aquelles encontradas italianas y diguili que