[plana dreta] França. Pujols á D. Joan Maragall. Salut: La carta de V. la d'en Pijoan y potsè [sic] la meva son l'anunci d'una gran separació. El bon etzart qu'em ha acoplat alli en la casa de V. are'ls crida desde'l forns de las terras llunyanas potse pera lligarnos mes fort á la tornada. Tinguin un bon viatje á traves de tans passos com seguiran i jo desde la nostre Catalunya els veure animant paisos que no coneixo. I quina alegria 'm va donar rebrer aquella doble carta aqui en aquest hostal aont m'estic. Fa una cosa rebrer cartas d'amics cuan se viu entre gent desconeguda. A la taula ja no si assenta cap d'aquellas familia de qui li parlaba en las mevas darreras lletras. Ja ni han d'altres que ocupan aquell lloc que las primeras havian animat. Moltas marxan algun dia en que som d'escursio y al tornar de veurer terras novas en que un aprofita fins el consol de reveure un conegut recent ja trovem els bons amics fora. Si tots els homes de la terra'ns coneguessim! Per xo es tan grat rebrer novas de bons amics. I de quins [uns?] tan bons, que son poetas! Hem fet llargas caminadas pels llocs del gran Montseny. Vam anar a Santa Fe y desgraciadament la boira ens va fer imposible el pujar al Turó del Home y las agudas. També varem anar à Sant Marsal qu'es a la falda d'[eixa?] montanya. Es un lloc qu'ens va arrebatar. Res tan frestec [sic]. Només hi ha repós aprop d'unas fonts frescas. Hi varem oir misa. Cuan varem marxar, a mitja tarda, las boires varen cubrir la frestega inmensitat del paisatge fenlo [sic] mes sol

[plana esquerra] quan visiti la tomba de Virigili li recordi que la gran Catalunya hi ha un pobre enamorat que ha viscut un dels seus grans versos llatins que fan de Virgili un romantic. Incipe, parve puer, risu cognoscere matrem. Es quelcom mes que aquella descripcio de la calma del paisatje y la pau dels pasturatjes. Alli com jo li deya un dia ja [sic] mes la conciencia qu'el sentiment. Y qu'em perdoni el gran llati que despres ha escrit tan grans y penetrants versos: "Comensa, ó infant, á coneixer la teva mare pel seu somrís". Perdonim Maragall aquestes disquisions [sic] estranyes sobe cosas de que no entenc. V. ja's fara carrec del meu enrahonament. Deixim repetir aquell consol de V. Deu fasi qu'ens tornem á trovar despres de la nostra caminada com ens varem trovar cercant la Bellesa a las palpentas. Si, Maragall, avans la cercabam [sic] sols are la cerquem en companyia. Y si aixó fa mes grat el buscarla encara fará mes grat el trovarla. Cuan un ha vist un gran espectacle el primer instint es comunicarla. Dirla al amic qu'ens acompanya. Y aquesta vegada l'amic es en Maragall y en Pijoan. [Il·legible] qu'ens trovarèm. Adeu adeu y fins la tornada. Viam [sic] qui portarà la cartera mes plena. Pijoan adeu. Francesc Pujols. Viladrau 29 de Juliol de 1903