[plana dreta] Bon amic Maragall: ¡Quant temps sense escriure-us! Lo no poguer viure de les coses mes presents, el tenir sempre aquesta rémora académica assobre [sic] n'ha sigut causa, com moltes altres voltes. Ja arribará que jo puga dir-ne d'aixó; com vos me deieu: Jo he fet cinc anys d'advocat. Mentrestant, veig clarament el profit que en trech: recorro els bells noms i les obres més bellament humanes de la Historia de les Belles Arts. El nostre Milá me dona la noble impressió de lo que han fet al professorat les intel·ligencies catalanes, i ab gran fruiment me vé al pensament aquella visita de cavallers alemanys distingits, gent feta á anar pel món, generosos i cults, que, al arribar

[plana esquerra] magne convit aòn [sic] se coneixen Matilde i l'Enric, la sang ha corregut lliure, l'impuls del cor s'ha alçat sens fré, i els llavis han fet ofrena d'un bés, gairebé religiós, en homenatje als nuvis romántics, tan llunyans ... i tant de cada dia. Més d'un cop, com sentencies cisellades en un escut, m'han aparegut meravellosament pensaments que jo creia posseir desd'una eternitat. I al veure, ab esfereiment, i pensant en personals repeticions de la tragedia idéntica, trencada l'obra per la mort, sorgeix triomfanta la longevitat de Goethe. Ab la present traducció practiquen enlairadament allò que en mon estudi de la Revista Contemporánea senyalava ab tant gust: satisfá una necessitat interior vostra i una altra colectiva -ab aquesta obra parlant als artistes- de l'ánima catalana. Mon despacientament no soc jo qui m'el dono.- Vos compteu ab el vostre, Francesc Ferrer. Saragossa 5-7-1907