á la Universtat que deuria esser -i será- molt catalana i ensemps molt universal, interrogaven: I la efigie den [sic] Milá, ont es? - Verament, hi manca. Aqueixa estatua diria altes coses no lluny del monument den Robert, i pera els estudiants fora una superba orientació. A més, parlo de mí, aquets darrers estudis académics han tret bona part d'aquell fosc vel que vos intuitivament veieu ab pena sobre mon enteniment i mon cor: el funest decantament a l'Abstracció exagerada. Els meus ulls s'han aclarit -avui meteix una hermosa dama de Saragossa me parlava ab dolça insinuació fent-me aborrible [sic] aital rónec camí. En quant á mon retorn á Barcelona, creieu que ardentment el desitjo; més, potser ja no vindré tot sol. Digueu-me si us han portat el manuscrit de l' Arlequín, perque pera no fér-ne res, no vui [sic] que'l tingan, i vos ne sou la estada. Rés ne sé dels Ors - del Ors glosador, si, ja'n llegeixo les gloses - del Ors qui m'era amic, rés den [sic] Carner, crec, fet i erigit emporitá vital i viable ... l'Ors casat, i ja oblidat i desprès d'abogacia! Den Pahissa, rés. Den Tor, que té promesa; però del treball artístic, ni una paraula. Digueume que fá en Gual, si veieu an en Rubió i an en Costa, l'august sacerdot horaciá ... Més, per demunt de tot, venim a parlar de l'Enric d'Ofterdnigen. ¡Llibre d'armonia! ¡Llibre germá i magestuós [sic] , quin nom cantes, quin nom exalces! ¡llibre bó, llibre remunerador, ab tú a les mans, qui tremolaven, n'ha brollat dels fulls exuberants de ressons, miratjes, sinfonies i paraules, una veu de orta inspiradora, i -oh perpetua purificació de la mort!- les cinq lletres mágiques, conjur i xifra eficaç, Sofia, ha pogut esser pronunciat sense torbacions d'enveja i gelos a cau d'orella d'altra dona! ¡Llibre d'armonia! Al arribar al