Permeteu-me parlar-vos d'altra cosa. Aquesta, falaguera. De les prometençes fetes an aquell follet de traduccións que vaig fer á Madrid el 1904, ja he fet l'assaig crític [subratllat: Cervantes y Quevedo], i ara treballo en [subratllat: La Perfecta Casada]... Será en mí axó ara com una memoria feta literatura pera'ls altres. Qui pot perveu-re lo que m'motivá ab la tentació que senti de no tractarho sériament?- Y el Centenari del Conqueridor? Mare de Deu, quina pluja de centenaris. Emprò, hi ha centenaris i centenaris. Aquet nostre es dels justos: ven pensats; Que n diu el caball Bernat del pensament en ell a Don Jaume? -Us hauré d'escriure més sovint, perque s'atropellan les coses...Vostre [signatura: Ferrer] Saragossa 21-1-1907 á l'interior? pera dir tot quan en mi vulgui ser dit, en ritme i gracia, inflamat per aquesta conversa del Poeta i Adelaisa, que m'ha reviscolat el sentiment d'una tragedia, recent, de la Tardor passada... Après vos en faré confessió general... [subratllat: Ditós de tu que pots vole am veu viva] us diu l'Abadesa seduhida, i seguidament, quina curiositat, que no sembla pas d'ánima en pena, quina curiositat de [subratllat: dona del segle], pera saver dels amors hermosíssims, que us han omplert la casa de poesía. Axó es lo que més m'agrada del [subratllat: Escolium] de tot el poema, el sentidíssim clam de la pobra aimada infeconda, perpetuament arrossegada pel cavall negre del Compte