Còm no respondre an aquesta divina invitació? Més, amic meu...... Escolteu-me. Tinc la voluntat de portar serenament les coses. Que son aquestes coses: una població aon la mentalitát moderna causa un efecte extrany. Saragossa es pera els catalans una terra de gran incomprensió. ¡Y com posa obstacles á mon amor, axó! Jo prou les sento tantes hermosures que m venen als ulls del ánima. Peró tota expansió meva resta incompresa. Aquesta es la primera cosa. Segona cosa: una biblioteca, que Deu ho volgués que no més fós una biblioteca.. Me trovaría satisfet, matant ab les aimades lectures, aquest sinistre tó buroeratic que la infesta; me trovaría bé, malgrat aquesta costúm castellana de creure que s'ha de començar per fer-ho tot lo mateix que els que s'hi han passat la vida en aquets centres de perdició. Me trovaría bé, si no més fós una biblioteca; però té un rossec d'Arxiu universitari, que alló es pera mí un sospir infinit. El legajo.¿Sabeu si n es de lleig axó: el legajo? Jo no m en sé avenir.-Per altre costat, jo encara tinc de mirar vers Madrid. Perquè? El doctorat... la cátedra. Hi ha á Tarragona una cátedra, encar no vacant-- ¿que no s mori el qui la regenta i mormola, el bon vellet-, una cátedra de Literatura-¡sempre la Literatura, [subratllat: aquesta altra Literatura], valgam Deu, val! ¿aquesta cátedra me fá molt goig,... per Tarragona, per Catalunya, pel meu mar, allunyat de quin mar les conques de mon nostre s'enfonzen, valls de llágrimes, i to lo aixut i sec vol conquerir l'esperit..... La meva impolítica vida á Madrid- vaig viure bastant retret- m'he creat una situació difícil ab ells. Estudio, i no veig l'arbre de mon fruit...... Potser hi há en tot aixó una desviació, naturalment cada jorn més gran, filla d'un error inicial. Aon me portará aixó? Vaig enviar á Barcelona [subratllat: La Conderación de Arlequín], i rés se m contesta. ¿Perqué ha de tenir [Palissa?] ab mí semblant desatenció? Aquesta tardor qui vé, ¿qui sab quines nove-