[plana dreta] 1 l [subratllat: Enrich d'Ofterdingen?] Amic Maragall: Necessito abstreurem de tot quant m'envolta en aquesta tarde primaveral. La meva realitat es avui una tranzició cruenta. Qué tinc? Rés. Que put tenir? Tot ho puc tenir. Oh, amic Maragall; ¡quina recreació hi ha en aquestes quatre miraculoses paraules! [subratllat: Tot ho puc tenir.] El recort de Sofia s và endolçint, com si la mà d'aquella hermosa dona, ja m fós carinyosa directora per sempre mes. Sofía m recordará sempre com haig d'esmersar el temps. ¿Voldrèu creure que après d'haver tancat aquesta magnánima promesa els ulls, un altre amor esdevé pera mí una cosa de vida dubtosa, difícil, gairebé desprovista de sentit? Ara, de cap manera crec que aquell complert amors'hagi de renovar en amors breus i fugitius. Escriu, treballa!-diu armoniosament la Sacra Inspiradora. Escriu, treballa!-Oiu els mots, ferm amic? [plana esquerra]tats elou al nostre esguart? Tota la primavera i l'estiu els passaré fent estadis d'Historia literaria i del necessari complemnt, l'Historia de les Belles Arts. I à la Tardor...¡qui sab! Vina, llum del Bon Sentit-del bell, del etern! À Saragossa estic; á mig camí de Madrid i Barcelona. No vacilo, no; peró espero serenament. La vida no es gobernada per abstraccions arbitraries. Un sol vital de viables naturalitats mana el nostre viure. Vritat es que una cátedra á Catalunya es una superba penyora, á tot desitjar, una bona corona al ardent treball...Però, dieu-me, amic Maragall: ¿no hauría una altra faisó de venir ab vosaltres, sense fer de professor? Aquesta era en sustancia la mateixa questió qui us proposava a la lletra proppassada. ¡Músiques, paraules i músiques, qúadros del pinzell més magistral, temples i marbres, no m deixen fugir de vostre amor per condennarme en la Indiferencia, en la Apatía malaltiça! [membret] Vostre, [signatura: Francesc Ferrer] Saragossa 6-IV-1906.