Ja se qu'el fet d'escriureli aquesta carta contradiu lo que li deya en l'altra; mes ja que vostè allarga l'estada à Caldetes, be puch jo fer durar el meu estiueig. Pera que tot lo que jo li conto no siga cosa sense such ni bruch, vaig á acabar aquesta carta ab una anecdota (Anech? no fora pas grech?) Fa uns quants vespres jo anava en un tranvia y el tranvia anava Rambla avall. I en el tranvia hi anava també una mosseta qual aspecte no era pas de Santa Agnès. Devant de no se quin carrer un matrimoni que també viatjava en aquell carruatge digué al cobrador que fes el favor de donar la senyal d'aturar. I el matrimoni s'alsá del assiento y la mosseta parasantaagnès [sic] (1) també. I com el matrimoni no's decidia á baixar fins qu'el tranvia no's mogués gens, la mosseta pegá una empenta al matrimoni, y saltá del carruatge. Llavores el cobrador va dirme sentenciosament: "Aqueixes dones que comensen la feyna quan nosaltres la acabèm, aixís que's llensen á la vida privada ja no tenen deturador!". La vida privada!? L'home volia dir "aixís que's llensen á la vida pública", ó siga, segons el criteri d'ell, la vida que tenen privada els preceptes [tatxat: d'una] de la costum y les lleys d'una moral. Lo que vé a demostrar que le nom ne fait rien à la chose. Fuentes. (1) para (grech) = contra