Transcriu-me!!

[-]  Normes de transcripció

Normes de transcripció per a la col·lecció "Cartes rebudes per Joan Maragall"

  1. Respecteu escrupolosament el text. Escriviu exactament allò que hi veieu, sense corregir els errors que hi trobeu.
  2. Després de la data poseu dos punt, per exemple: Abril. Dia 1: Es reben les nómines per a firmar.
  3. Guardeu el vostre treball amb freqüència amb el botó "Deseu la transcripció". Si navegueu fora de la pàgina de transcripció, podeu perdre el vostre text.
  4. No us preocupeu del format. El camp de transcripció no inclou eines de format. Els salts de línia són opcionals, però en la versió final no es guardaran.
  5. Si una paraula o frase és il·legible, escriviu-hi [il·legible] o indiqueu la vostra interpretació així: "... por culpa de las dichosas [facturas?]".
  6. Si al final de línia hi ha una paraula amb guionet de separació de síl·laba, escriviu la paraula sense el guionet excepte si és al final de la pàgina i no podeu deduir-la.
  7. Indiqueu entre claudàtors [] els incisos que a l'original apareixen afegits al marge o entre línies i les paraules o frases ratllades.
  8. Incloeu notes entre claudàtors [] si és necessari, per exemple [Sense text].
  9. Reviseu la transcripció i quan considereu que és correcta, feu clic al botó "Finalitzar i enviar la transcripció".

Transcriu-me!!

Aplec de correspondència rebuda d' Enric de Fuentes, de 101 cartes compreses entre els anys 1899 a 1911

http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/3944

« Document anterior | Document següent » |

La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.

Transcripció de la pàgina actual

el determini de no fer riure, y "á mis soledades voy, de mis soledades vengo", "ni envidiado, ni envidioso"(Parlo de la soledad de dos en compañía). I no es egoisme, Maragall, no: es que tinch el convenciment de qu'el meu deber es [tatxat: enmudir] callar. I tinch la certitut de que á vosté li correspon parlar, pero no com vosté ha entés que jo li demanava que ho fés, sino privadament, per carta ó enrahonant. Aconselli, y, si cal, repti, pero repti sense qu'els interfectes tinguin de donarse vergonya de caure en desgracia als ulls de vostè; repti sense que ho sapigan els [tatxat: inte] enemichs de l'interessat; reptsi sense que l'amor propi ferit encegui als que tenen brossas als ulls. Fassi'ls avergonyir quan estigan sols y, rumiant les paraules de vostè, s'adonin de que tenen culpa. Comensar per un ó comensar per altre, val la pena de que comensi pels de Joventut, perqué, ó molt [tatxat: m'equivoco] m'erro, la setmana que vé deurán sortir ab un bon xich de verí. (¿Ha vist la Esquella d'ahir?)

Current Page Discussion [edit] [història]