Barcelona 1 Agost 1901. Amich Maragall: El "Plor" anira en el llibre y consti que si'm pegan els criticayres tant se me'n donará, are. El "Chor d'uns soldats" no hi anirá. En Marquina es á Cadaqués a can Ramon Pichot. Veig que á vosté aquest estiu li ha donat per rumbejar Camprodon! La Prêste, Cauterets! Alsa amigo! Home, perquè no va á Russia are que hi es? Si li retrech aquet senyorio de viatjes no es pera criticarli, sino pera volerli dir que, quan no li vingui bé respondrem, no'm respongui, qu'á fé d'Enrich li asseguro que no m'enfadaré gens. Val mes correr pel Pirineu que posarse, ab la ploma á la má, assentat en una cadira, devant d'un full de paper. Creguim, valen mes las fullas qu'els fulls, per mes que aquells no siguin tan blancas. El femení, sempre'l femení! Val mes una dona morena qu'un home ros. Que llegeix la Veu? En la d'ahir vespre y aquet dematí hi ha un articlet d'en Fuentes qu'está molt bé, molt bé. Ja li asseguro jo qu'es de lo mes barceloní que s'ha escrit de molt temps ensá. Créguim qu'es un noy aquet Fuentes que si segueix aixís ab el temps arrivará a saberne tant com Don Teodoro Baró (á.C.s.) Vosté'm fa riure molt ab el seu eccés de modos. Li pregunto si vol que li envii el volum enquadernat dels Ayres del Montseny y'm reson donantme mercés per la oferta y no'm diu [tatxat: ni] si ni no. ¿Li envio? Parli clar, ¡caray! ¿Vol el Pel & Ploma d'aquet més? Vaja, estiga bó ab la companyia, recados á la senyora, abrassadas als menuts, y voste mani y disposi d'en, Enrich de Fuentes. P.S. He oit á en Monegal que li envien els "Ayres del Montseny" á Camprodon