Notice: Array to string conversion in /var/www/html/plugins/Scripto/views/shared/index/transcribe.php on line 477
Array | View file
Aplec de correspondència rebuda d' Anton Roura, de 141 cartes compreses entre els anys 1899 a 1910
http://mdc.csuc.cat/utils/getfile/collection/epistolari/id/6555
« Document anterior | Document següent » |
La transcripció d'aquesta pàgina ja ha finalitzat. Si voleu col·laborar escolliu un altre ítem per transcriure.
Transcripció de la pàgina actual
Un'altre gust de Granada es que no venen cap setmanari barceloní-i-i [sic]. A Cádiz, á Sevilla torno á sentir cridar, á veurer. ¡Bé ¡Vaja ¡no t'enfadis (actitut d'en Sales cuant te toca l'esquena perque't cremas); encara no saps lo qu'anava á dir. Un savi y malhaurat catedrátich meu, partidari de la pronunciació antiga del grech, deya qu'en la moderna hi havia massa i i i y ho provava ab lo periódich -Lo Conservador- d'Atenas -I Sindiritiki. Per aquestes ciutats andaluses també hi ha molt ferro tapat d'alumini. Pels entorns he fet una baixada dugues hores avall de Guadalquivir fins á Coria qu'es una població ... andalusa. A la tornada y al deturarnos á San Juan de Aznalfarache caigué un xáfech fort, lo vaporet s'omplí que per cabre-hi teniam d'anar drets, y es cuant he vist y m'he fregat ab caracter del pahis donchs movian tanta gatzara, reyan y xerravan a mes no poder, feyan tal gresca ab la mullena y'l trovar-se apretats que mitj se sentia com una gabia de cotorres. Per lo demés cuant un vá á un lloch associat á un distintiu característich y no'l trova, sembla que l'han enganyat. He anat á Itálica ¡Ay dolor! que ves aho... etc. pro per mes que cercava [subratllat] el amarillo jaramago [fi subr] no'l veya y preguntant, me respongueren que no n'era temps ¡Malviatje! Tampoch trovo per aqui [subratllat] las azules campanillas [fi subr] que sempre treu lo Becker [sic]. No'n he dit res y també suposo que no son d'aquet mes perque no veig cap campanilla vegetal. La calle de las Sierpes es un saló llarch y estret ab botigues laterals. He anat, per motius, á un altre café cantant, menos centrich que l'altre que ja es pels forasters. Doncs ab un públich castís de la terra y gent del bronzo, entremitj de cantaores y oras, bailadoras y boleras y fandango y no sé que mes. -Nota digna d'atenció- los dos números esperats y aplaudits son una canta cansons afrancesades (paraules castellanes pro estil, intenció, manera y gestos francesos) y'l [subratllat] cake-walk [fi subr]. Me deixaren tancat tot sol á la inmensa catedral, oblidat á la sala de canonges. Fou curiós trovar-me tant ínfim embolicat per tanta materia (santificada). Un d'aquestos dies, crech qu'avans del mes que vé, empendré l'anada á Badajoz ahont lo circular me desampara. Me detindré á Cazalla de la Sierra. Roura