Després cap á Estepa. De primer, y per mal informat, vaig caurer á Puente-Genil qu'es població gran y bona y al cap d'unes hores vaig tornar al tren y baixant á Casariche y pujant dugues hores en cotxe me vaig trovar á Estepa. L'hipotecari d'allá, casat també ab filipina, estava avisat per son cunyat en Romero y 's trovava al llit convalescent d'un atach fort de reuma ¡Noy! A tal ciutat no crech que m'hi agafin mes; es lletja y trenca peus y cames. Del menjar, dormir y altres coses, y conjunt y detalls de la fonda d'en Cornejo n'hi hauria per omplir planes ab fàstichs. Pera postres, y per combinacions, me tocaren cuatre hores d'espera á l'estació de Casariche, ahont no hi ha pera asseurer-s, al entornar-me-n. Devalli al poble y llegia calle Reina Regente, Reina Cristina, Cánova, Sagasta etc. Per uns d'aquets carrers tant gloriosos hi passava un reguerot ahont rentavan dones ajupides; en un altre, dugues, y desde llurs portes, se barallavan per motiu de les criatures; fòra quitxalla y alguna bestia poch se vaya per les vies vorejades de cases enblanquinades y baixes. Una gotellada me fiu muntar depressa á l'estació. Bé; la bona impresió d'Estepa fou cuant l'oficial del [Registre?], en Toro, me portá á la cumbre de la sierra ab gran forsa de pit y cames y mullena de pell, pro allá dalt s'aviran terres fins qui sap ahont, encontrades lluny y aprop y gran nombre de poblacions, sino que lo Toro no'n sabia casi cap; no mes Ecija y les qu'estavan tocant. Per lo demés, Estepa es pahis