sotraquejat per carrils, fer com qui aten á algun paper y posar alguna firma, passejar pel mòn ma tristor ensopida com empaytat per lo desconegut, donar corda al rellotge y cercar [anorreament?] en la música etc etc etc. Y en mitj de tot, la sort es haver ensopegat una alta benevolensa y aquesta haver-me-n portat un'altra d'altíssima. Que les dugues no 'm [¡Ay Gádiz!?]faltin, donchs los esquitxos de benevolensa se 'm tornaran [vaigs?] de felicitat y 's compendrá encara lo meu perqué en aquesta vida, ó l'esser un grá de sorra en l'esfera dels dos sòls, sobre tot de la sol, qu'es sòl y sola. [ratlla]D'ensá que soch aqui vaig mesurant ab les cames y tranvies, devegades de cable, los barris y dalts y baixos de la ciutat. Comenso al mati fins á l'hora del esmorzar que no A n'en Maragall. Fa unes dugues setmanes que 'm sento mes fret y tranquil respecte d'aquell sentiment de vergonya que 'm cremava la derrera setmana de trovar-me á Barna cuant per mes que feya y calculava, sempre 'ls [Meninos?] me sorprenian que talment semblava qué ho arreglava un enemich. Per mes qu'arrivés tant hi eran ó 'no creuhavam á la porta y si m'amagava entravan ó passavan pel cantó que jo fós. Y tants dies seguits ja era un escándol; res podia [excuzar?] tant mossegar á cala filla. Si la vostre sublimitat no vos fés incapassos, hauria sospitat una combinació pera que sempre m'atrapessin. Y la por me perseguí, com sensació arrelada en mi, per setmanes de cami encara, fins que passant temps