poeta; d'aquesta manera lo públic no s'apercibeix del cambi y la producció enllassada va corrent per ella mateixa. En axó consisteix lo lligament de l'obra, per cert bastant difícil, dificultat que no has sabut vencer. Moltas vegadas queda sola la escena anantsen sens saber perque tots los personatjes que la ocupavan y'n comensas una de nova, qual personatje no está lligat ab la anterior. Y ja que de personatjes parlo, dech ferte carrechs per la manera que has dibuxat á D Cárles. Lo tipo no es exacte. Tant aviat lo pintas un home malvat y sense cor, com rodolant per una pendent á consecuencia de son mal fat. Lo lector fluctua com lo tipo; unas vegadas li mou son despreci, altras fins l'arriba á perdonar. Los demés, si bé flojets, en lo meu concepte, se sostenen una mica foscos. Hasta aqui hem enrahonat del drama considerat sintéticament; deteninse ara si't plau en lo análsis y anemlo examinant escena per escena pera destriar y posar de banda tot alló que en mon humil parer siga rebutxable. Comensem donchs. Crech haverte dit ja que'l primer acte era lo millor; per consegüent, encara que podria dirte d'ell alguna cosa, pasemlo de llarch perque no'm digas que tinch la mániga molt estreta. Passem al segon. En la escena 4ª, ¿perque Margarida no revela á son germá que Carles fou son infama seductor? ¿Quins motius té per retenirs'ho? L'amor, dirás. Mes un amor vers una persona de tans mals sentiments, que l'enganya y aprés de una ausencia de 20 anys, queda posposat devant de la felicitat de la neboda á qui tant ayma. Per altra part, callant se consuma l'casament y si una llunyadana (?) esperansa li resta de fer son espós á Carles si tant l'ayma, la pert completament consentint en que s' fassa'l matrimoni. Llegeix la escena 8ª y't convensarás de la falsedat del tipo de Cárles. Escena 11ª. Cabalment al sebre que viu son fill es quan mes havia Margarida de destorbar lo casament tota vegada que Cárles li jura en la escena 9ª que si visqués lo fill li donaria honra y mare; y si no per aquet sentiment pera castigar l'infamia del felló. Aceptemho no obstant axis y en aquet cas crech jo hauria fet molt mes afecte que Lluis parlés a cau d'orella á Margarida sens revelar al publich que'l fill vi y guardantho per la escena 7ª del 3r. acte, se tindria al publich ab lo viu interés de rebrer quinas paraulas májicas havia escorregut Lluis pera fer cambiar tant de sopte á Margarida. [tatxat: Axís] De aquesta manera haurias evitat lo inconvenient que vaig á esposarte y conté la escena 12ª. ¿Perqué Lluis lo [subratllat] factotum [fi subr] del casament