[prime-]ra composició en lo género, axís com tampoch se'n faria si publiquesses alguna de tas primeras odas, que prou t'en guardarás. Ja't digué quan m'esplicares l'argument, y ara'm ratifico encara mes en ma opinió, que l'asunto que escullires, carregat de cops de efecte retumbants y forts, no era á proposit pel género que's cultiva en nostre teatre, y que totas las obras bassadas en aquells, importadas de la vehina república: causavan mala impresió, tenintlas que abandonar á llurs autors, á ser representadas en las tardas de festa de teatres com l'Odeon per exemple, hont per cert no hi concorre lo mes selecte de nostra societat, verdader jutje en aquestos judicis. Jo crech que'ls autors deuhen escriurer emmotllant llurs produccions al carácter del publich pel qui escriuhen, y tu no'm negarás que'l poble francés, foll per las sensacions de que m'ocupo, lo poble revolucionari per excelencia ubriach en sos desbordaments, com malauradament fa foch n'hem vist la esperiencia, té una fesomia ben distinta del nostre, y per consegüent un gust ben diferent. Anem ara á mirar lo fi de l'obra, y ben examinada m'atreveixoá dir que deixes impunes los crims castigant la virtut. En efecte. ¿Quina sort té l'infame Lluis? Deixas que vaji á campárselas á una altra part. ¿Que'n fas de D Cárles? ¿Quin cástich li donas en paga de la deshonra de Margarida y dels mals sentiments que'l guian en son matrimoni ab la tendra Rosa? Cap. ¿Perqué fer morir á aquesta última? ¿No es un modero de virtud? ¿Y que dirém de l'Albert? De tot drama deu tréurese una llisó profitosa y en lo teu no li sé veurer. Examinant l'obra en cada una de las tres parts en que está dividida y requereix son argument, te diré que'l primer acte m'agrada molt mes que'l segon y aquet mes que'l ters. Res te axó d'estrany, perque sabut es que la esposició es mes facil que la trama, essent lo desenllás lo mes difícil. Amés, al empendrer una obra llarga d'aquesta naturalesa, se calenta sempre mes lo principi que'l fí; se comensa ab moltas forsas que poch á poch nos mancan, y aquesta decadencia clás (?) son los autors novells que lo evitan. Axis es que en lo primer acte s'hi troba una versificació mes robusta, millors pensaments, alguns bons á tot serho, mes bona trama, en una paraula, y parlant vulgarment; es la primera arrancada de las tres que havia de fer lo carro. Una de las primeras condicions que pera mi deu haver un drama es motivar las entradas y axidas dels personatges; so es, que hi haja una rahó que justifiqui llur presencia en la escena y que quan s'envajin siga perqué convingua á ells y no al [tatxat: autor]