no hi assisteix? ¿De hont tragué Carles los 4000 duros pera dar á Lluis, si en lo primer acte [tatxat: no] confesas que aquell era un perdulari? Després de la negra infancia que relata Lluis ¿perque no'l delata Margarida encar qeu no mes fos en venjansa de la mala treta á son aymat fill? ¿Com lo va fiar son pare á un pillo tan refinat tota vegada que'l coneixia á fondo? ¿Com no va reconeixe Cárles que la familia de Rosa ab qui anava á enllassarse era la matexa de Margarida? Escena 14. La trobo molt horripilant, sobretot lo de la pistola. Anem al acte ters.- Escena 4ª. La situació de Rosa es falsa. Un tisich al últim grau no te forsas pera enrahonar tan seguit, caminar per si sol y menys sortir de casa. Tu mateix dius que'l menor incident pot ferli sobrevenir la mort. Escena 4ª. Falsa completament per lo que acabo de dir. Escena 7ª Horripilant també á mes poguer. Aqui era á proposit de descobrir al espectador lo secret de que t'he parlat en l'acte segon. ¿Com no surt tothom de la casa al sentir tants crits y sobre tot un tiro? Escena 10ª. ¿A que vé lo tir que s'ou? No'ls prodiguis mass perque en lo teatre fá molt mal efecte tant soroll. Escena 11ª. Falsa perlo que tinch repetit. À mes, Rosa no surt gens sobresaltada ab lo tiro que ha de haver vist de la escena anterior. Escena última. Falsa també com totas las en que surt Rosa. Sever, deus pensar, ha estat mon amich, mes jo com aytal que't soch dech dirte la vritat clara per las rahons que dalt tinch ditas. À més lo drama es un género molt dificil de tractar y sabut es que tots los poetas mes coneguts s'hi han estrellat en la primera vegada de probarho. Bastant has fet donchs en acabarlo y mes encara en dexarlo com está. Una observació mes ans de finir. Cada dia vaig conventsentme de la utilitat que't reportaria la lectura dels classichs, pera refredar aquest foch romantich que't devora. No't cregues per axó que m'haja convertit al clasicisme, pero tampoch vull lo romanticisme portat al extrem que'l dús. Esperant que si m'honras ab la lectura de ta segona producció podré felicitarte, lo que desitjo verament com ja't consta, se repeteix ton millor amich, Jaume Ramon. Barna 17 agost 1878.