[en llapis: 17-8-78] Coral amich: Complerta ja la comanda que'm feres, de la que'm doní per molt honrat, d'examinar ton primer ensatx de drama; obligació meva es ara dirte quelcom sobre el particular; lo que'm proposo ab aquestas ratllas, mes no cregas ho fassa ab parcialitat ó diente lo que lluny tinch de ma pensa, ans al contrari, fent que sigan la espressió de mas intimas conviccions, per més que gaire no inclinin la balansa del bon juhi [?]. Duas rahons m'han guiat per ferho axis, la una que'l present escrit no está destinat á veurer la llum pública, deventse quedar per consegüent entre los dos, l'altra que nostra ferma y antiga amistat gaire bé m'autorisa per dirte la vritat, descarnada de tota adulació. Anant donchs al grá, passaré á ressenyarte tot lo que á mi me ha semblat ton primer ensatx, advertirte que mas observacions son lo fruit de tres consecutivas lecturas. Prenent lo drama en conjunt, te diré que per mi es dolent, y que ta reputació literaria, endegada per mes de quatre, des que d'algun temps á aquesta part l'has posada á una altura bastant respectable, mes aviat decauria que altra cosa si tractesses de posar aquet drama en escena. Fins ara tothom te coneix per un bon poeta lírich, fins altra clase de composicions no han vist de tú, y'l publich es molt sever y no's faria cárrec de que es ta prima