viatge.... paro devant la finestra hont se despatxan las entradas y'm gasto tot un val. En lo moment que dono lo cartró al porter, toca un quart de vuit; la funció comensa á dos quarts; per lo tant, encara me queda temps per recorra en totas direccions la espaciosa plassa que serveix de teatre y examinar la numerosa concurrencia que la ocupa. Al veurer tanta gen no puch menys d'esclamar: -Tants caps tans rals -parodiant un refrà de la terra. En una de las columnas que sostenan lo sostre del café hi ha plantat lo cartell de la funció. Jo, francament, me creya assistir á la representació de un drama ab un titol per lo estil del seguent: "Arcadio del vengativo ó tres veces al sepulcro" pero res d'això. Ab no poca sorpresa, amich Angel, veig que's posan en escena tres zarzuelas en un acta una de las quals es catalana. Per lo demés, després he sabut que'l repertori del Tivoli es [subratllat] ad hoc [fi subr]; ço es, que té un aire especial que'l diferencia de tots los demés. Las representacions que alli solen donarse no's veuhen per lo regular en cap més teatre. Entre tant, en un dels departaments del jardi, se sent la orquesta d'un ball popular en sa majoria per [subratllat] serafins [fi subr] ... d'aiguera. La música'm recrea las orellas ab los exaltats rigodons d'Straus [subratllat] Le trich trach de la molinier [fi subr] ballats per las criadas y'ls pagessos y que'm portan á la memoria un dels recort de la alegre festa majó de eixa vila, hont los hi vaig ballar ab una nina mes bella que una [il·legible] Tocan dos quarts de vuit, hora de comensar, puig lo relotje no volgué ser menos que la musica en quan á [subratllat] tocar [fi subr], y'l taló de boca segueix impassible. Pregunto á un acomodador lo motiu de la tardansa, y'm respon que com la música del ball privaria de sentir la representació, no pot comensar aquella fins que s'hagi acabat aquell. Entre tant la plassa se va omplint de gom á gom, ocupantse'ls pochs assientos buits que quedan; veig una cadira desocupada, y faix lo que'ls demés. Al costat ting un xixarel·lo ab influas de literato que está llegint un semanari: -¡Quina poesia mes dolenta! -diu; y com la cadira en que seu está humida per la pluja del mati, posa'l diari sobre lo assiento, sens dubte perque no traspui la humitat ¿Qui sab si'l present article tindria'l mateix fí, si intentés publicarlo? Ab aixó, lo públich comensa á impasientarse y á cridar: -¡Arriba ese trapo! - Ja poden cridar, pensava jo, ilustrat per la resposta que'm dongui'l mosso. Al últim se sent lo darrer vals del ball, y poch temps després s'ou la esquella que crida al concurrent. Ara deuran comensar, vaig pensar; pero com si no tingués las orellas prou plenas de música, lo pianista -no hi ha orquesta- comensà á tocar un preludi á guisa de sinfonia. Per la meva part, de bona gana li auria fet franch, pero lo cartell deya: [subratllat] Primero sinfonia [fi subr], y era precis atenirse al programa. Mentres lo pianista passeja los ágils dits per lo teclat, aprofitem lo temps nosaltres examinat lo estat de la atmósfera, que per cert deixa molt de ser satisfactori. En lo horizó de la part de Sans, se hi agrupan tots los nuvols espargits per lo cel; de tant en tant enlluerna la vista la claror de un viu llampech seguit del sort ruido del tro. Al veurer aquell espectacle, no puch menys de pensar que se faria de tota aquella munió sense paraiguas, si la tempestat se desfia [il·luegible] Quantas corredissas; quanta feina los sombre-