14/8/1869 Ympressions Amich Angel: ¿No has passat may una tarde de festa de aquellas que no sabs que fer ni hont anar; que cada hora't sembla un minut; que't cansas estante al café; te aburrexas anant à passetx, y per mès que rodis per totas parts no trovas un amich ab qui compartir lo mal humor? Aquesta era donchs la tarde que estava passant avuy, monopolisada per la continua impresió de una atmósfera freda y humida á consecuencia de un gran xubasco que ha caigut al mati. Eran las set de la tarde que me n'anava à casa per distreurem escrivint alguna tonteria, quan vaix trobar à un amich que me aconsellá anés al Tivoli, hont, segons ell, passaria una deliciosa vesprada, trobant veurey contra l'[subratllat] espleen [fi subr] y á més d'aixó asumpto per escriurer. Aceptí'l concell conantli gracias y camino rambla á munt per anar á buscar lo passeix de Gracia. De pas observo la variada y numerosa concurrencia que de ell vé á desembocar dins de Barcelona; ya veix la aristocrática Senyora; ya la modesta menestrala acompañada del fadrí fusté ab qui té relacions; ara me passa pel costat una elegant senyoreta que te los ulls calavats en un [subratllat] pollo [fi subr] vestit á la [subratllat] derniere [fi subr] que [subratllat] casualment [fi subr] va al devant d'ella; mes avall passa un col·legi de noys ab sos clasichs vestits blaus y gorra de galó daurat; mes lluny tres senyors de avansada edat seuhen a un padris passant revista á la numerosa concurrencia, y mil y mil altres tipos diferents confusos per la espessa llum del crepuscol vespertí que toca ja a son fi ... Pero fem alto, que jo també he arribat al fi del meu