viatge [il·legible] los moltissims barrets mullats; quan crits; quantas ... ; servint de paraiguas; quantas criaturas plorant; quants ... [il·legible] en tals pensaments m'estava en lo moment que alsaren taló. Deixemnos de filosofar y parem atenció en l'obra que's representa que per mi es nova y no'n vull deixar perdre ni un mot. Las escenas se van succehint la una derrera l'altra y l'argument va seguint á pas de carga. Amb la part de cant y la dama fa un gall. Lo publich aplaudeix, segurament ab ironia; al mateix temps, passa'l ferro-carril de Sarria y ho xiula -¿Qui té rahó? vaig pensar entre mi. Ve una altra escena en que'l tenor escriu una carta y al acabarla la doblega sens tirarhi polvos, cridant un del públich: -Tiri arena que se esborrará! - Lo pobre, sofocat, declama baix, y un altre anyadeix: -¡Crida una mica més, que no se sent! Ab aquestas y unas altres se va acabar l'acte, y al aixecarme pregunto a un senyó que tenia al detras: -¿Faria lo favor de dirme quina hora es? - No rebo contestació; repeteixo la pregunta y la seva senyora me respon: No estranyi que no li contesti, perque es sort com una tapia. - Això me recordá que l'altre dia als quadros al viu hi vaig veure un cego ¡Lliga caps! Surto al café á pendre un gelat, hont hi escrich los apuntes de aquest article y trobo al company de la rambla que'm pregunta: ¿Te va bé? - Molt y prova de aixó, que ja tinch la cartera plena y m'envaig. Y en efecte, aixís vaig ferho veyent lo temps insegú y donant lo ral per ben empleyat. [subratllat] Adició feta a casa [fi subr] - Al sortir, en lo bolsin de mistayres que se improvisa á la porta decada teatre, es cotisavan las salidas á quatre quartos. Barna 24 agost de 1869