la rosa més pura / que hi ha en la verneda; / desperta y surt, nina, / surt á la finestra / obrintne la porta, / que anyoro t'ausencia, / que'l que avuy te canta, / la del cor té oberta / per dirte que t'ayma, / que t'ayma de veras, / que tingas bon dia / que'l passes alegre, / que avuy te saluda / [subratllat] en est jorn de festa. [fi subr] // - // Jo, pobre cantayre, / presents no puch ferte / de finas tumbagas / guarnidas de perlas, / de joyas preuhadas, / de ricas cadenas, / ni puch oferirte / brillants ni riquesas; / mès, ay, si axò'm manca, / en cambi, nineta, / t'ofresch perque'l prenguis / mon cor que esbatega, / l'amor veritable / que en ell per tu hi vesa, / tot quant més estimo, / mon ayma, ma pensa / y aquesta humil terra / que't canto, nineta, / per felicitarte / [subratllat] lo jorn de ta festa. [fi subr] // Ara, tan sols me resta dirte que me alegraré moltissim que la festa majó t'hagi provat á la mida del teu gust; que'm contestis com mes aviat millor y si pot ser ab una poesia llarga ... llarga ...; que donguis espresions en primer lloch als teus estimats pares, á quins saludarás de part meva, y en segon lloch á t'ayma y á sas amigas sens descuidarten cap, que fasis present ma amistat á n'en Joseph Roig y sobre tot á sa germana; que ... mes no'n tindria prou ab una resma de paper per dirte lo que voldria ton vertader amig, Jaume Ramon