estació d'aqueixa vila, mes al arribar á la meytat á poca diferencia, canssat de fer lo boix en totas aquellas festas que descrivia, s'em tancaren los ulls de son, y, vulgas no vulgas tingué que deixarho corre per un altre jorn que encar no arribat ni crech que arribi, puig no podentlo publicar en algun semanari, es lo mateix que m'afanyi en fer me un disfrás per la quaresma. Consti no obstant que n'hi ha mitx de fet, en la hora en que tú probablement te llensavas junt ab ta aymia en brassos de Terpsícore. Y á proposit, suposo que dirias á la Agneta que'm sigué del tot imposible assistir aquella nit al ball, y per lo tant que'm sapigué greu no poder sebra lo que me havia de dir. Mes aproposit encara jo que parlo de ninas: al baixar del tren veigí á la Laura en la Rambla. ¡Quina casualitat! Sigué la última persona de qui'm despedí la vigilia del meu sant, y la primera á qui vaig donar la má á ma tornada. Aixís es, que ja no vaig donar per tant mal empleat lo marxar aquell dia, tota vegada que me esperava tant agradable nova. Ahi vaig veurer á Sisteré, qui me digué que tal volta avuy vindria á eixa vila per veurer á sa estimada Adela. Foll com sempre, me feu sebra la nova que dels dos per açi corra y que espero dirtela, perque suposo que la sabrás millor que jo. Sempre mi pensat que embolicarian tant la troca que á la fí farian un nus d'aquells que no's podan desfé. No obstant y aixó, ell diu que més s'ho estima, perque aixis no tindrá'l treball de capdellarla. Si está ja en ta companya i pots donarli una apretada de má de part meva. Pero jo vaig enrahonant molt y se'm acaba l'papé y no podria posarhi cap poesia; dispensam que deixi la prosa per enrahonar en vers. Aubada // La nit, vers ponent, / sas ombras replega / y espunta galana / l'aurora riatllera, / daurantme'ls alatjes / y'ls pichs de las serras. / Lo cel se retrata / en la mar blavenca; / y al dols bés del aura, / obrint sas poncellas, / las flors ne degotan / almostas de perlas. / Contenta murmura / del rech l'aygua fresca, / las copas dels arbres, / la fréstega aucella, / qu'avuy la natura / sas galas més bellas / n'ostenta joyosa / [subratllat] per ser jorn de festa [fi subr] // - // La son deix'ab l'auba, / desperta, nineta / d'esguart bell y languit, / la de rossas trenas, / la més candorosa / que pobla la terra,