sent filla del Campanèr; ab ganas/ Yà lo Autòr de escriurer la rondalla; vista aquella Profesò; tirant mes d'una ralla/en son Quadern, yà alguna plana escrita/ Y haventni prou, ab Isabel, y rita/ Y demès de aquella Casa enrahonaba/Y quant la Profesò passaba/ de Sant Antoni de Padua pel Carrèr/ deixí la pluma en el tintèr/ per veurer à tal lluhida Profesò/ en Fideu no portaba el Ganfarò/ Sí que de la Iglesia un parells de escolanets/ dos Ganfarons posats ells sos roquets/ Y lo principal de ells lo Barrera/ Pare de Catarineta; de manera/ Que ab lo Cabell tot escarolàt, y Creu/ Suplia ell la falta den Fideu./ Luego de passada la Profesò; no se si proseguí mà relaciò,/ Si emperò que ab los S[Volat i subratllat: rs] de Basart/ nos anarem tots à certa part/ Que era à Plaza, à veurer las balladas, que tot just se eran comensadas/ A Casa Plà eram Combidats/ Yà verem bulla per tots costats/ en la Plaza de Calella; / Quanta Casada, y Donsella/ Qui sentada, qui en peus, y qui ballant/ mozos per detràs, y per devànt/ Quant de las marisapulas de la musica era el tò [Ratllat: allò]/ à cop de violins, y violò. Ab alguna estrechez passarem