componentse el cullaret, y la arracada/ no se si la Pubilleta;/ tota ella Ayroseta/ Alta, y de bonica fisomia/ fentla resaltàr la alegrai/ que brilla ab lo demés que la acompaña; Qui diga lo contrari, que se engaña/ Yo li dirè havent experimentàt/ en Marieta lo que aquí hè apuntàt./ Conneguí à sà tercera Germana,/ Julita ques diu, y no mariana/ Filla ultima dels Señors de Plà/ Que ab sas Germanas avui, y no demà/ no aguardarem à ferlus visita/ Coneixent jò allí à la mes petita,/ Ya ohirem tocar las Campanas/ per cantár vespres; no las tres Germanas/ La Pubilleta; Madalena, y [la] Julita/ Si dels Gloriosos Sants, Quirse, y Julieta/ Patrons de aquella vila els Capellans/ dins la Iglesia, y residents; Sagristans/ encendrer; sent sà obligaciò, Y Yò llest de certa devociò/ Al orga per la Escala del Cor/ men pugí, no senthi el manxador/ Si que, la Catarina Barrera,/ Que jà sabia jò qui era/ Pues per D[Volat i subratllat: n] Rafel me nomenaba/ Quant ella m' saludaba./ Enrahoní ab la minyona una estoneta,/ Y acabadas vespres, molt llesteta/ la viu pasàr pel Cor, y sen anaba/ escala amunt al Campanàr; puix tocaba/ la tal Catarina las Campanas/