la missa à tres del mestre monlleò/ Que solen sonàr los musics, Yò/ havent vist de cerca à la minyona/ apoyada à una finestra tal Persona/ Que manxaba l'Orga, y esperava/ ques comensàs l'ofici; ella anaba/ ab Faldillas blavas, y el Giponèt/ me pareguè que negre, y nò d'altre colorèt/ De anells de plata, alguns ne duya als dits/ Y botons de lo mateix, ochavats, ceñits/ gravats, y plans, no als pits, si que als brasos/ que duya à las manigas de la camisa, ella/ [Al marge: A las manigas de la Camisa. Pasos de quí allí la tal Donsella; [Subratllat: 18] anys de edàt: lluny de ser vella.] ab mi enrahonànt li preguntí/ à [Subratllat: 2] quarts de onse en tal matí/ Com se nomenaba, y em responguè/ que Catarina Barrera; afè/ que era la tal ben despachada/ Careta blanca, bè que un poch pigada, / [Al marge i subratllat: gravada] nàs rom; Front gran, y Cabellera/ entre rosa, y Castaña que era./ Los musics comensaren jà à trempàr/ Y Yò Al amirrè natural lus vaig donàr/ teclejànt à aquell orga de Calella, y Catarina Barrera Donsella/ Alzant las manxas ella daba vent/ Al Flautàt de Estany, Y de Fusta; sent/ los de tots los orgas, ò dels mes ques fàn,/ y si nò hò dich jò altres ho diràn/ Que estaba plena l'Iglesia de Gent/ Per ohir la musica, y l'Ofici, atenent/ al sacerdot; Diaca, y Subdiaca/ que estaban al Altàr, y no cap Ardiaca. /