com era posàt en rahò; A Casa Basart nos hen tornarem/ y afes que be ns graduarem/ ab la xicra de Chocolate, y los ditets/ que hi sucabam de allò ben torradets/ y eran per cert tan apetitosos/ sent tant tous dolsos, y gustosos/ Que tot era ficarni à la boca/ y no se si pà, ò si coca/ Sens entrà dins la bocaria;/ La Veritàt es que feya bon dia./ En tal inter pujà dalt à la Sala/ vestit ab Casaca negra, y no de Gala/ igualment que la xupa, lo S[Volat i subratllat: r] Placis qu'era/ de Calella s'pot dir de la Gent de primera/ Pluma; ab Perruca respectable,/ per lo rodona, sent tota ella venerable/ la Figura de Placis, que [de] un par de Fransa/ Parexia tota ella, lluny de traurer dansa/ com no es de pensàr./ Afè que bé mel vaig mirár/ per lo tant analisàt en mà Prosa/ escrivint semblàr ell, cosa per cosa/ à Teofrastes Paracelsus sà figura/ Y encara aquí no sem detura/ la Imaginaciò en pintàr à est Subgecte/ Pues vus dirè oyents que tal obgecte/ del S[Volat i subratllat: r] Placis, que tenia al devant,/ y mes dos Caragols, com neulas voy penjant/ Per detràs del Caltell, y esquena avall/ Com las barballeras de algun Gall/ de India; cert me motivà/ à escriurerho esta nit, y no demà./