[Ratllat: podia] traurer no podia la Pobreta/ Y prou Galant minyoneta,/ que era. Yà sent, nit, tots à Completas/ à l'Iglesia anarem, y no à las barraquetas,/ haventme cedit l'orga aquells Parroquians/ per posàr sobre las teclas mas manas,/ volentse yà comensàr Completas/ Promententselas hom, ben sonadetas/ pels musics de la Cobla ab viola, y violins/ L'orga ab los baixos, trompas, y Clarins/ Nazarts; Flautàt de fusta, y [la] Corneta/ me aní Com una Saeta/ antes à Can Basart, per fer colaciò/ de Chocolate ab pà Deu nos de dò./ Desde allí men torní al punt/ A la Igleisa, y de prompte escala amunt/ al Cor, y al Orga de Calella,/ y sent jò alli, viu à una Donsella/ que sen entraba sola à manxàr/ l'orga; Yò un poch vaig tropezàr/ curios de veurer la Barrera/ no figurnatme un graò, que era/ en lo Portalet per entrar ahont/ las manxas de l'orga eran; no cap pont/ Que seria per demes tal cosa/ Si que una barrera, que no nosa/ feya, si tant sols est graonet/ que per lo dissimuladet,/ y mes sent fosch lo paratge/ no sen ván à mal viatge/ los meus Peus, si haguès caygut/ à terra, y sonar no pogut/ L'Orga fent jò de Organista/ no senthi mosen Batista,/