275 La que dins del Campanàr era amagada,/ en tal matí que arribí â Matarò./ En la Iglesia al Alferez Amigànt/ trobí jò asentàt en un banch, entrant/ Aguardànt la missa à algun de aquells Altars/ Sent molt cerca los tres quarts/ Per las dotse, y luego m'viu/ Com si rata isquès de dins de un niu/ Al Alferez D[Volat i subratllat: n] Miquel Ignasi Marimon/ recien vinguts del Camp de Gibraltàr/ Que esperaban missa per ohir à algun Altàr./ En Matarò lo Batallò de Guardias españolas/ estaba destinàt, sent la Guardias solas/ de estas referidas, y no de las Balonas/ per ser empleadas à altras valentonas/ que porta la marcialitàt. Yò à dinàr/ men ani al Hostal, y antes pasejàr/ tot aquell Carrèr llarch, pues per anarhi,/ tenia de passarhi,/ Y veyent lo Campanarèt de Escolapia/ el tal me servi de Guia/ Girant à mà dreta al Camí ral,/ Y à pocs pasos yà trobí lo Hostal/ Fiquime dintre, y luego plè/ mel viu de Hostas; Yo tambè/ un de tants era; no sent apunt/lo dinàr encara, luego al punt/ Entrime al Aposento im posi à escriurer/ los mes dels vocables pera riurer./ Mentres que escrivia m'entrà la Criada/ Minyona prou despachada,/ dientme, si voldria jo dinàr,/