Canalla cert tan vil qu se abandona./ Tenint prou jò de badar baix al Carrèr/ continuhí la Prosa en el Papèr,/ y sent bastant, per quedàr yà igual/ ab D[Volat i subratllat: Joseph Alda desde aquell hostal/ Anarem à ohir missa à la Parroquial/ Iglesia de Matarò; bè que el tal/ D[Volat i subratllat: n] Pepe mon Capellà s'aturà/ En la Botiga de un tal Baños que està/ vehí al llarch Carrèr de Barcelona,/ trobantlo alli, se quedà ab ell/ Que no era, ni Jove ni vel,/ Si que de mediana edat; y jò tot sol/ sens preguntàr men aní, no se si ab Sol/ ó ab nubols a aquella Iglesia major/ Per adoràr à Deu Nostre Senyòr/ En la Missa que ohí, sense molts, y moltas/ A [Subratllat: 3] quarts de dotse, y à Cantàr absoltas/ los Capellans avisaban las Campanas/ per la tarde, encaraquè no ganas/ ne tinguesen: totas à morts tocaban/ despues del mitgdia, que nos las ventaban/menos la mes grosa, puix que no podia/ havènt fugit del Campanàr, no se en que dia,/ Puix jò reparí alzant lo Cap al Finestral/ dels grosos del Campanàr, sens la Dominical/ per lo que lo sò retira à la de Barcelona./ Que hi hà en la Seu, Despuès de la Madona, encaraquè mès de Sant Just, la grosa/ Sembla esta Campana/ A la part de Ponent, y no de tramontana/ Queda ab bona tramuja assegurada/