269 que à la esqletxa de la Porta assegurà/ lo LLumanè tant pifre quem deixà./ Pujà el Pau ab las dos xicras plenas/ de chocolate, y no cocas à dotsenas,/ Fora de un parell per D[Volat i subratllat: n] Pepe, y per ami/ Y mentres quens posaban lo bosí/ de Coca à la boca ab suma gana/ En Dimecres,com yà he dit de la Semana/ Feya [Subratllat: ascendit et descendit] Lo Pau màs/ ab Lo LLumanè [com] Los mestres lo Compàs/ Yà me entendreu vull dir yò los de Capella/ que de altres fora maravella./ Despachada nostra Collaciò/ Proseguí la tal relaciò/ Principis de ella;/ no pasànt de plana/ Per no havèr mès que escriurer; fora gana/ Dexànt lo esdevenidòr, per Matarò/ Proseguint allí mon divertimentò./ nos retirarem al llit, puix que jà era hora/ Sent las deu, faltànt dos per ser una hora./ Dormir no poguí, emperò jaurer/ LLuny de tenir jó ganas de caurer/ desde el llit à terra, si que à cansarme de Jaurer me assentaba/ de allò ben desvetllàt; y allargaba/ la mà â la Capsa, y ben despert prenia/ algun polvo de tabaco, y al dia/ esperaba ansiòs per eixir fora/ del llit yà vestit, havent l'Aurora/ bon rato amanescut abans del dia/ Que causa à tothom suma alegria./ sinch horas, luego de tocadas,/