207 En la Torre den Peixau prop Badalona,/ Y despues de pasejats [Subratllat: nos] una estona/ encaminantnos à sa gran Poblaciò;/ A la Iglesia per ferhi oraciò/ entrarem;/ Y sent tancadas/ ab pany, y Clau de allò ben asseguradas/ las dos Portas grans del temple Sant/ Casa que es del Esperit Sant/ Ferem avisàr al escolà,/ no aguardànt est avís pera demà./ El bon home prest compareguè/ Ab las Claus ab que obrir volguè/ las tals Portas: era el tal; mozo del Rector/ y Escolà casàt ab una viuda com un or/ Per lo tant Jova; Colorada; Ayrosa/ Fresca com rosa./ A La Iglesia nos entrarem, y postrats/ Devant de Nostre Amo; Luego alzats/ Seguirem las Capellas,/ A mitg fer molts dels retaulas d'ellas,/ Sobre; las tribunas, sense las baranas,/ molt baixas las Campanas,/ puix quel Campanár no es fet, si que un d'interino/ Supleix pel nou destino/ Se plantarà tot de pedra picada/ tal torre quadrada, y Ochavada/ A quatre Finestrals oberts per las Campanas/ Dos grosas ab altras dos de medianas,/ tres en lo Paratge ahont quedan ara/ y altra molt xiqueta sola en la taulada/ de la Iglesia queda allí penjada./ Soní l'orga, y poch mi entretinguí/