La masovera Coloma, y la roseta/ Sà filla gran, y bona minyoneta/ ab Joseph Cuxart, minyons, y altre Gent/ nos reberen â tots alegrament/ y mes sent jò lo Amo principal/ per linea recta, y no per transversal/ Comensí à disposàr del que volia./ fentme pujar lo tintèr; Caxeta mia/ dalt al Aposento per el Pau/ El que luego m'trau/ del Pesebrò del Coche, ò la Berlina/ y mentre s'determina/ Comensàr à escriurer tal relaciò/ li cau al Quadern algun borrò,/ lo Autor de tinta, negres los dits/ de allò ben ennegrits/ Per ser lâ pluma de tinta ben untada/ y despues de ben fregada/ ab lo tintèr de banya que basaba/ de tinta, que ab molt poca yà bastaba/ rentadas mans, fregadas ab tovalla/ posime à Escriurer sol esta rondalla./ Lo Chena en el inter bereneba,/ no se si de pà, y Cebas, ques tragaba,/ lo que asseguro es, que beguè vi/ abans de anarsen al Carrèr del Pi./ A Antonèt mon fill divertia en Saladrigas/ mes abastat de rajolas, y teulas, que de figas/ volent lo noy que li fes à un Besòs/ com si realment hò fos,/ ab una poca de aigua que alli havia/ que desde un Pou, à un Sot ell dirigia/ Fins, y à tant quels Amigos sen tornaren/ A Barcelona, y los restants quedaren/