197 Dia [Subratllat: 24] de des[Volat i subratllat>: bre] ó dia [Subratllat: 23] de febrèr. sens tocarla, mantenintse dreta à terra aguantada ab sols los Cordons que no hò hè vist ab altres que entre los Vanderados de matarò; seguian las atxas, digàm algunas trescentas Las Creus yà và suposàt; Los Frares Caputxins, y Jusepets tots ab ciris encesos en las mans, cantant un hymne de las Santas al tò del [Subratllat: veni Creator Spiritus]. Seguian los noyets vestits de angels ab vestiduras color de rosa, y plata ab un al devant ab una vandera, com veyèm à la del Capità manaya en Professòns de La Semana Santa en Barcelona ab las lletras S P. Q. R. peró en esta, res de tot això si que tota de tisu, ò llama de plata brillant, y à no engañarme [sarrell] galonada de or. brillant hermosa la vandera, y el quila duya com tots los demès ab las Insignias dels martiris de las Santas Gloriosas Juliana, y Simproniana. venian tres noyas simbolisant à las tres virtuts teologals [vestidas , de blanch]. La fè ab mantò blau ab una creu en la mà; La Esperansa ab manto vert ab una ancora en la mà, y la Caritàt ab manto bermell ab una pira en la mà trayent flamas; seguian detràs de estas, dos noyas mes avanzadas una al costàt del altra que representaban à las Santas ab Cadenas &c. Despuès la R[Volat i subratllat: t] Comunitàt; musica de matarò, y agregats à ella, ab altra Cobla de musica en devant, finint la Professò ab las Santas reliquias de estas Paysanas de mataró Juliana, y Simproniana. Vista que haguerem la Professò men torní à Casa de la Costa hilla per despachàr un Cert negoci de cada tarde, y despuès me entretinguí entre escriurer