125 Dia 9 [Ratllat: bre] de [Ratllat: 9bre] Janèr. de la Seu, ò de la Ciutàt. De atxas de oli, y de Cera, las que no se apagaban, ab lo vent de la nit, regalaban à tot regalar, y Pobre de aquell, que sen duya alguna llantia, que no era de cap Iglesia, si que de fora de la Iglesia ab la estrañò de Gent en los Carrers del Curs de la Proclamaciò, que era considerable la multitut de Poble en la Plasa de Sant Jaume; Plasa de la Ciutàt; tròs del Carrèr estrèt del ragumí, fins à la eixida al Carrèr ample; vidrieria era empentas de ferne de hom una Coca, y entrada al Carrèr de moncada desde la Plazeta de las moscas ab lo motiu de haverhi una Capella al Costàt de Casa en Català; à no topàr la Gent ab tants pels ab barratinas bermellas, y mozos de Fabrica anaba com la Corrent de un riu, y en certs paratges portarlo à hom sens casi tocàr de peus à terra, però si havia Capellas illuminadas, com eran Sant Jaume; Plasetas del ragumí, y de las moscas, y Cors de musica, à aturarse la Gent hi havia apretons del demontre, y à añadirsi las barretinas bermellas feyan lo badoc, y aturantse formant barrera, hi havia tanta Colsada, y apretada, que mès de quatre, y Donas principalment feyan uns ays, que sels entraban al moll de ossos al trepitjarlas los peus, y demes parts sensibles en un, y altre sexo; Sabatas fora dels peus, y esquinsamenta de manteus; mantellinas, y Devantals en tals apretons fugint, ò desaparexent mès de quatre mocadors de las butxacas dels descuydats, y à no asseguràr los rellotges en los Secrets de las Calsas, y altras alajas de valòr, bravas alajas hi havia entre la multitut per ferlas correr de las faltriqueras de los que no as asseguraban bè. En quant à Capellas no eran de