Romans â la Campana de/ Horas de la Ciutàt de Bar/ celona, que vuy doa no hi/ hà tròs algun dalt al Cam/panàr de la Seu./ Una Campana tant grosa/ de Cent, y no se quants quintals/ se es trosejada per fi,/ Sobre del Campanàr/ De rellotge de la Seu,/ que hò es mès de la Ciutat/ tot aquell gran Joch de rodas,/ ab la Campana dels quarts/ Si no haguès à Somatèn/ tan Continuament tocàt/ Yà hi haguera Honorata/ ab bon sò de Contrabaix./ Cansàt tothom dels Sonido/ per lo que rehisquè fals,/ entre tocàr per las quintas/ lo dia [Subratllat: 4] de Maig./ Del any de Setanta tres/ que tot hò alborotà/ los trosos de ella quedan/ en Casa de la Ciutàt./ Continua la tomasa/ lo que Honorata ha acabàt/ de toch de l'[Subratllat: Ave Maria]; Alzàr Deu, y à tempestàt/ La Dominical las horas/ que no s'ouhen de molt tant/ per tiràr las Cadenetas/ à son no molt gros batall/ Y si queda boca amunt/ la dita Dominical/ Ohim los quarts, y no horas/ per no poderlas tocàr./ [línia] Altre romans al asump/to del us de las Campanas/ de las Iglesias./ Grosas, y xicas Campanas/ que estan en los ventanals/ dels Campanars de Iglesias/ A brujas causan espant./ Pues que ab los Sants Patrons/