Que tenen lo Palco près./ [línia] A la Corrida de Sortija à Caball/ que se fà en las festas majors/ de fora en Pobles vehins à Bar/celona antes de Comensarse la Dansa./ Romans./ Quanta bulla pel carrèr/ en tot lo dia se fà/ Quant se acerta en algun Poble/ la Festa mes principal./ Que diré de la Sortija: Al Gegant de la Ciutàt/ de Barcelona vindria/ bè, à son dit annulàr./ De Or; ni de Plata es/ pues à serho no quedara/ penjada al mitg de una Corda/ per correr à ensortijarla/ Los Fadrins uns tràs de altres/ ab sas Jupas, y sàs faxas/ van Galopant ab sos machos/ per flocarli cops de taco./ Y pensant tocàr l'anella/ que està alli penjada/ se quedan burlats los mès/ no obstant lo Zarandejada/ volen fer com D[Volat i subratllat: n] Quixote/ tot empuñant l'alabarda/ tras dels molins de vent,/ y estos dale catxasa/ A l'anella, com yà he dit, y sols se la du un Guapo/ Y per aquell es lo premi/ qui la recull tres vegadas./ Ab lo taco, fentla caurer/ corrent ell, lo que no altres/ han logràt ab sa destresa/ en això tenirhi gracia./ Qui sen porta tres vegadas/ l'anella que te al devant/ se li regala un moltò,/ perquel mengia ab qui voldrà./ [línia]