Figuras, sense moltas de las parejas de gust. De xirinola? desde un al altre cap de rambla. Quanta varitàt de fisonomias sense lsa superficials en la dita, y en los Carrers de un, y altre Sexo, tant bonicas, com de passadoras, y lletjas, que se passejaban, y se aturaban à veurer la lluhida rua de coches; Que varietàt de Colors en los vestits de home, y de Dona, no hi havia prou ulls se pot dir per veurer tanta varietàt de Obgectes, que cruzaban la Carrera. Insensiblement se feu fosch, y las mascaras se escaparen de la rambla, per anàr à fer una poca de bullicia pels Carrers, y luego de sèr nit, totas fora la mascarilla, com prevenia la Ordenanza, â la que obehiren. La Gent atareada anaba tràs de la muxiganga, que yà havia eixit rato havia dels Claustros de Sant Francesch. Sent yà nit, las atxas de oli, y de cera, se anaban apromptant per posarlas en las Atxeras, dos en cada balcò. La nit prometia bona lluminaria per lo molt quieta, com en la primera de las festas, per conseguent menos sobre lo Campanàr del Pi, que en la nit antes lo vent, y la Pluja esbutifarrà la Estrella, y torzè lo Coll als pochs Fanalets de papèr hi havia, no se illuminà; Los demès Campanars; Fortalesa de monjuich; Las dos grosas torres de la Cathredal, y tot lo voltant de la Iglesia, posats fanalets nous, se encengueren, y penso que sen apagaren pochs. Vaya tothom se lluhí en tals alimarias, qui no poguè gastàr sos caudals ab cera, ò oli, el poquèt lo amagà dintre de paperinas molt lluny de ser de aquellas de [Subratllat: 75]. La Capella de la Mare de Deu de Gracia, sobre lo Portal, que trau à la Plaza nova, lateral del Palacio episcopal, se feu una perspectiva en la varandilla de fanalets de papèr de diferents colors, ab lo nom transparent de lletras bermellas, que deyan, Viva Carlos III, y al detràs de esta Capella, que es la de Sant Roch à la vista de la Plasa nova, quedaba lo Altàr del Sant, molt illuminàt ab cera, y en la varandilla. tota una tirallonga de fanalets, de papèr, sinò me engaño blanch. En