28. per ser esquerdada, y no [Subratllat: dinc dinc] volia escarnir à la badada de la Seu de Barcelona, y encara pitjòr. Las dos grossas que despues de repicadas, la gronxaren fins à tenirlas bocas amunt y contrapesos en avall los Campaners eran semitonadas, la grossa Gesolvent , y la mitjana mitg punt alta, la primera semblant al tò de la grossa de la Parroquia de Santa Maria del màr, ò de horas de la Barceloneta, y la Segona á la Grossa de S[Subratllat: t] Francesch, estas de Barcelona. Yà fou hora de assistir al Ofici solemne de la Parroquia; entrats que hi haguerem, encara no se havia comensat deu horas, que eran yá. Havent fet oració à Nostre Amo (Alabat sia pera sempre) y resàt despues algun Pare Nostre à Sant Antoni, men pugí per la escala del Cor, y en la Finestra del replà, que comunicaba la llum del dia á las tribunas de la part del orga, y donaba tal Finestra à la Plassa, ò Fossà de la Iglesia, tenia apoyats los brasos la manxadora, minyona de [Subratllat: 18] anys, de bona estatura, algo bonica de cara, blanca, y un poch pigada, ò gravada; nàs, tambè; rom; Front espaciós, cabells algo crespats entre rossos, y castanys; honestament, bé que sensillament vestida; Faldillas blavas, y Gipó, ab corbata, no se si negra, y lo ret; de cert li reparí en lo quart, y quint dit de las mans alguns anells de plata, no se si de Sant Juan de Pineda, ó de Montserràt; botons plans, ochavats, y gravats de brunyida plata ajustats à las manigas de la camisa, ò à sos brassos. Yò curiòs li preguntí, sent prou sensilla, com se nomenaba y tal, y me responguè rissueña, que Catarina Barrera, la qual xica, amés de manxadora, feya també de Campanera, sent Filla del Barrera, que hó era (empleos de tiràr, y afluxàr cordas) Aguardaba Catarineta, ques comensàs lo Ofici per agarrarse ab las cordas de las manxas,