[146] Passarem à onse horas tocadas per la vora de la vila de Guissona, y despues continuarem dret à la Morana, descans de dos dias en mon Castell, que hi arribarem à sa pujada à dos quarts de 12: Las Donas, y minyonas de la Morana, criaturas, y noys, y noyas quedaban afilaradas per alli cerca del Castell, ohintse alguna escopetada y los repichs de las dos campanetas de la Iglesia, semblants los sonidos als de las esquellas del Pí, que tot era un desori bulliciòs Pujarem al Castell ab caras de Pasqua, si bè que los pels de la barba parlo dels meus negrejaban un poch, luego verem à algunas donas, que per nosaltres totas eran novas, no coneixent à altre Subgecte, que al Amigo Doctor Camats de allò ben sànet com un all conexentseli en los colorets de sà cara ab cabells blancs, tot ell un simil del Niño de la Capella de casa, es dir que fà cara, ab tot que un poch vellet, de bonas festas, trempensis que es lo Amigo Capellà; nos feu coneixer à sà Germana, que te un accent de parlàr com las del rosellú, molt agasajodora, manifestantho ab mí, y demes mà Comitiva, verem à las demes donas, de estas à la mullèr de Thomàs Puig, bella dona, grosa de estatura, molt cortesa, y agradable en sà conversaciò. &c. Entrarem à la Sala del Castell, y se coneixia, junt ab son aposento, que mel destinà per mí, que no era tant ronech com en temps de Mosen Salvadòr Cabanèr, y deixant apart, no ser emblanquinada la sala ab aquell gran escalfa panxas, com lo Panteòn del Marquès meca, hi havia rellotge nou de dos anys à est ab mostra de matall molt pulida ab las xifras de las horas, que se li coneixian bé, ab campanas de horas, y quarts de hechura de címbalo, y prou grosetas sobre à proporciò. Dintre lo Aposento del capellà estaba molt pulidet ab