[143.] animarem à muntàr à la Panadella, y lograrem millor camí que tot lo passat (à Deu gracias) Arribarem à aquella casa ab lo principi del resplandor de la lluna; trobarem à tot aquells amos prou mal enformatjats, ò mal humorats, per no haversels fet tot aquell agasajo ques prometian, y tractàr de hostal à aquella casa; no se que peloteras hi haguè ab ells, y lo Jaume Fontanals dintre ò fora de la Cuyna, però lo Pare Pau los pacificà à tots, de modo que pensant casi no donarnos mes que ous per sopàr, nos lo donaren prou abundant, y bò, havent quedat servits bè en lo menjàr en bons llits, y un tot, haventlus lo Pare Pau, y lo Doctor Ramon donat per la sua vanda. Descansarem despues de sopats molt bè en la Panadella, sent tot lo Servey de taula molt limpio; los llits y aixis de lo demès.

Dia 11 de Setembre; Sant Proto, y Sant Jacinto martirs havent amanescut lo dia de allò ben axerit per lo Serè [,y fresch] excepto alguna boyra que Jeya en aquells terrenos; fum dels buichs, que per tals terrenos sen diu, y no Furmiguès, y tal qual nubulet, sent distant algo mes de quart de hora lo lloch de Monmaneu, apartat algo de la Carretera azia llevant, volent despatxarnos de misa antes de comensàr la mitja Jornada fins al destino, y descans de dos dias en lo Poble, y Castell de la Morana, nos hen hí anarem llestos à Monmaneu, y per sentirse prou fresca, casi hom hauria bufat los dits, com en lo mes de Desembre. A poch rato de caminats yà veyam lo campanàr y nos hen anarem acercant al Poble insensiblement ab alguns munts de rocas per allí; Yà verem las casas, totas tambè per un terme ronech