[142.] un hostalot de mala mort, casa den Castellví, ahont prenguerem Chocolate, y l'aigua no era molt bona, com hó pot dir lo Pare Pau; Fou pendrer Chocolate, y fugir per necessitàr del temps volent arribàr à la Panadella, faltantnos que fer dos horas, y mitja, sent yà quarts de 6 de la tarde: Alò al Coche y amunt ab las mateixas Incomoditats de saltàr dintre del Coche per vida de la Sota de Copas. Yà hus asseguro que hauriam pahit pedras fint pasat lo hostal del violí ab tant dimontre de Sutragot, que hà haver vingut lo Pau Lacayo temo que no hagues acabat sos dias molt antes de arribàr à Jorba eixintli tot lo Flogosis per la boca, ò bé ab la cayguda del Coche à terra, nons haguès fet un pet com un aglà. Passarem per los llogarets de Santa Maria, y per lo de Porcarisas, eixintnos per allí una turba de noys, y noyas demanant lo dineret, que sembaba un axàm de abellas, y per mes que nos las esquivasem, ne corrian mes per los costats del coche, fins à un troset despues de pasàt Porquerisas, ò Porquerías, tot allò ronach com Jorba. Passarem per lo costat del hostal del violi, quel passarem de llarch ab lo avís del fill del bon Crespí de la Morana, que estaríam molt bè dalt en la Casa de la Panadella; en efecte ab tot de entràr la nit quedant clàr amo un Espill lo cel, y la LLuna per eixir nos