[141] tant ronach com es lo de Jorba, donaba uns patins patàms lo Coche, que nosaltres à no rebrer algun patach,ò tostorro saltabam com una pilota, tremolant, y traquejant lo Coche sobre tant pedruscall, y rocas en lo camí. Ya verem à aquell Castell encantat de Jorba, sobre de una montaña del celebre Compte de Aranda que per tant Gavatg, y diabluras que hà fet lo hàn fet petàr qui sab ahont. Enfí dexemlo en son desterro, y pasèm à continuàr la mitja Jornada. Luego de entrats à Jorba, tinguerem que baxàr del Coche, haventsens atravesats en devant uns 6 ò 8 Carromatos embalats azia al nostre Coche, y nos hen anarem à peu fins fora de Jorba, yns asseguerem en un tossalet al frente de aquell Castallot al cap de munt de una escarpada montaña luego per allí anaban venint ruch, ab los que no hò eran, y nos vinguè à trobàr el Coche, ficantnoshi luego, proseguint la mitja Jornada, que pensabam acabarla en lo hostal del violí ò en la Panadella. luego ens verem pel costat una tropa ligera que eran ruchs, ab mes salts, y corredisas que donaban, per no tenir la opresiò de la Carrega sobre, que venian de descarregarla; com es de pensàr en Igualada en lo mercàt, y los homens corrents tras de ells, que cert ni havia per riurer, y tant traqueig com patirem; pols en desmasía, y calor ab tants de carros, y animals, ab los que hi anaban sobre, ab los de a peu, era espesa broma, y cosa de fer tornàr tarumba à un home. bastant descodernats anabam ab totas estas incomoditats; Ferem alto en