[140.] viatich à un Malalt, ò Malalta; en efecte luego se congregaren los pochs Capellans, exceptuats los Francesos que segueixen un rumbo diametralment oposats als nostres, quals habitaban en los Pavellons, inferintho, pues que agoytaban dos desde un balcò; segons hè ohit referir. Lo Sagrat viatich anà segons per allí se diguè à una Minyona que era de Manresa no molt lluny del Hostal nou, y dels Pavellons. En dit Hostal nou en que dinarem molt bè, hi havia una Capelleta en la paret ab un Sant Franch de bulto, de fusta, primorosament treballat; en fi estiguerem allí com uns Senyors, tenint molt bon dinàr, y prou limpio tot, y lo hostal feya goig per sà blancura, diligentas las donas en servir bè, y aixi de lo demès de bon pà; bon ví, y etcetera. A mitg dinàr nostre sens asentà à taula per dinàr no gastant cerimonias ni cumpliments un Sivillano Cabo de rentas domiciliat en Igualada, y pactat per menjar en lo dit hostal, que xarraba com una merla; Yà no fora Castellà, principalment Andaluz, que la llengua lus val una heretàt, y mes de quatre de ells tot sels và ab roncàr y molta parola de poca,ò ninguna Substancia. llestos del negoci manducatiu, y Paga en lo Hostal; no se si 22 pesetas nos ficarem al Coche, y lo Jaume Fontanals muntà à l'aca y cap à Jorba, y per amunt. Al principi tal qual anabam segurs dintre del Coche, però despues à arrimarnos à un lloch